Aquest passat dissabte dia 29 la JNC va organitzar un viatge a Bilbao per tal d’assistir al partit que enfrontava les seleccions nacionals d’Euskal Herria i Catalunya. Militants i amics d’arreu del territori ens vam trobar de nou per acompanyar l’equip nacional en la seva primera sortida després de 34 anys.
El llarg desplaçament amb autocar va tenir la seva recompensa just l’arribar a Bilbao. Ens esperava per dinar una delegació de les EGI (Joventuts del PNV) a Sabin Etxea, la seu del Partit Nacionalista Basc. Més tard i pels voltants dels accessos de San Mamés vam repartir centenars de cartells del “Catalonia is not Spain” i cal dir que va tenir un èxit espectacular, tant dins com fora del camp.
El llarg desplaçament amb autocar va tenir la seva recompensa just l’arribar a Bilbao. Ens esperava per dinar una delegació de les EGI (Joventuts del PNV) a Sabin Etxea, la seu del Partit Nacionalista Basc. Més tard i pels voltants dels accessos de San Mamés vam repartir centenars de cartells del “Catalonia is not Spain” i cal dir que va tenir un èxit espectacular, tant dins com fora del camp.
A la mitja part, des de la segona graderia els companys de l’àrea d’Acció Nacionalitzadora van desplegar la mítica pancarta del Catalonia is not Spain, sens dubte la més visible de tot l’estadi.
Del partit cal destacar-ne el gran ambient que es respirava a San Mamés, on les dues aficions compartíem amistosament una jornada fortament reivindicativa. Amb un ple absolut feia pensar per moments que es tractava d’un partit oficial i cal dir també que l’empenta i compromís que van demostrar els jugadors així també ho feia pensar. L’equip català va demostrar el seu potencial liderat per un gran Bojan i el capità Carles Puyol. L’empat final era lo de menys, la jornada havia estat un èxit en tots els aspectes.
La jornada va acabar amb una festa fins altes hores de la nit a un local nocturn de Bilbao. Esglaonadament i segons les forces, ens vam anar retirant cap a l’alberg de Durango, per agafar forces per l’endemà poder reprendre el camí de tornada. Una parada a Logronyo va fer més amè el viatge i al mateix temps vam comprovar el gran nivell de la gastronomia de la Rioja.
Finalment i ja de nit, última parada a la seu de CDC de Barcelona on tots els companys ens vam acomiadar del gran cap de setmana que havíem viscut conjuntament.
2 comentaris:
Siiiiiiiiii!!!!va ser genial, un viatge per repetir!! llàstima que no vaig presenciar l'escridassada a en Carod: Botifler, botifler! juas juas...hagués molat veure-li la cara desencaixada... Un dels millors moments va ser just entrant a San Mamés, mentre buscàvem els nosres seients, que vaig pujar, com vaig poder, al respatller d'un seient només per veure amb els meus propis ulls com tota "La Catedral" cantava els segadors! increïble! Hi havia un gran ambient, ple de sentiment i de ganes de passar-ho bé! Visca Catalunya!
Collons...quina llàstima no haver pogut viure aquestes sensacions en directe, però comptàveu amb tot el nostre suport moral des de la grada televisiva...va ser tot un espectacle memorable poder-vos veure allà fent pinya amb els companys bascos...només un comentari, a veure si aprofitant l´avinentesa i el fregament amb les seves bases, aprenem d´ells i dels seus dirigents en algunes de les declaracions i principis.... Visca Catalunya!!
Publica un comentari a l'entrada