dimecres, 21 de novembre del 2007

Els catalans tenim dret a decidir

Davant d’un Palau de Congressos amb més de 4.500 persones, Artur Mas va dirigir-se a la societat catalana per anunciar la seva fórmula de refundació del catalanisme. La conferència havia generat molta expectació i una prova d’això era la gran quantitat de gent que es va quedar fora de l’auditori. Des del passadís lateral, drets, acalorats, tot i que amb una bona visibilitat, la JNC varem seguir atentament tot el seu discurs de més d’una hora i mitja de durada.


Segons Mas, la refundació del catalanisme té 4 eixos fonamentals:

. Allà on el catalanisme cercava la pervivència de la nació, hem de substituir-ho per la nació plena, per la vivència de la nació en plenitud.

. Allà on hi havia l’aposta per la modernització, hem de fer l’aposta per un país capdavanter.

. Allà on es buscava la regeneració d’Espanya, hem de situar, a més, Catalunya al món. Construir la Catalunya global.

. Allà on es parlava d’autonomia o d’autogovern, hem de parlar del dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi.

Aquest últim punt va arrencar molts aplaudiments del públic assistent, estàvem davant d’una invitació a tots els catalans a pensar en nosaltres mateixos, ens recordava que tenim dret a decidir el què més ens convé i ja era hora de fer valer aquest dret democràtic.


Fent esment a la Casa Gran del Catalanisme, Mas demanava que quantes més sensibilitats s’apleguin a aquest projecte més fàcil serà aconseguir els objectius i proposava que els grans temes de país s’afrontin des d’una òptica catalanista, fent referent a les infraestructures (aeroport, xarxa de carreteres, xarxa ferroviària), l’administració dels nostres propis recursos econòmics (concert econòmic) i els drets i deures de la immigració.

Mas ens va deixar constància de l’esgotament dels catalans amb reflexions com: “ja no ens podem creure ingènuament que arreglarem les coses amb l’Estat a base de pedagogia, fent-nos els simpàtics”. Sobretot quan “fa 30 anys que actuem pedagògicament” i resulta que “el tren no arriba en justa correspondència”. És més. “A Catalunya volem transformar Espanya en un Estat plurinacional, i ells no volen ser canviats i prefereixen exercir com un Estat uninacional”.


El discurs va ser ambiciós, va apuntar alt i esperem que no tant sols el partit sinó gran part de la societat catalana s’identifiquin amb un projecte que no vol cap altre cosa que Catalunya decideixi el seu futur.